Compromís: IV 

Dificultat: D+(passos de 5º)

Longitud: + de 4 quilòmetres

...Part de la interminable Aresta, des de Planpincieux

Fem nit al Refugi Torino

Comencem a les 2'12h de la matinada

I anar fent...

 ...per la Rochefort, amb timbarrassa constant

A la Pointe Young, aresta ja de les Grandes Jorasses, comença la roca, intimidants muralles, imponents agulles i afilades crestes...

...per trams de roca podrida i trams de roca perfecte...

Això si, constantment hi ha bon ambient...

Cim de la Pointe Walker (17'30h) 

El recorregut total és força exposat, compromès i sobretot llarg. De navegar constantment. Hi ha desgrimpades que te la jugues encara que ho facis el més segur possible. Flanquejos i passos de cavall amb centenars de metres de timba sota els peus... 

Quan arribes al cim de la Pointe Walker creus haver finalitzat, però no és així ni de casualitat. L'hi segueix una baixadeta realmente exposada per cresta podrida de grans blocs i sorreta, passar per sota del serac penjant més lleig i enorme que hi pugui haver per allà i fer 4 ràpels, l'últim, lluitant per no ser engolit per la rimaya. Més lloms, ara de bona roca, però aquesta vegada de llises plaques tombadas. Bingo! 5 ràpels més. 

Gel negre, esquerdotes, suor, cercle de llum, fosc refugi de mal localitzar, cordes fixes...i 3 enormes somriures, arribem per fi...!!!

Refugi lliure de Boccalatte, 11 de la nit.

2 nois que fan bivac a la terrassa ens ofereixen les sobres del seu tebi sopar, que sense cap vergonya devorem. Sopa de pistons amb mongetes vermelles, una autèntica delícia...

Després el llit s'ens empassa, 7 hores d'inconsciència...

21 hores Non Stop, a tota cresta!

I ja somniem altra vegada amb la veïna...